Ira Marvin Levin (Nova York, 27 d'agost de 1929 - Nova York, 12 de novembre de 2007) va ser un novel·lista, dramaturg i compositorjueu-nord-americà. Les seves obres més populars són les novel·les A Kiss Before Dying (1953), Rosemary's Baby (1967), The Stepford Wives (1972), This Perfect Day (1970) i The Boys from Brazil (1976), així com l'obra Deathtrap. (1978). Moltes de les seves novel·les i obres de teatre han estat adaptades a pel·lícules d'èxit.
Primers anys de vida
Levin va néixer el 27 d'agost de 1929 a la ciutat de Nova York, el barri de Manhattan. Va créixer tant a Manhattan com al Bronx.[1] El seu pare, Charles, era importador de joguines. Levin es va educar a l'escola privada Horace Mann de Nova York. Durant la seva joventut, se'l va descriure com "un simpàtic noi jueu de Nova York".[2] Va assistir a la Drake University a Des Moines, Iowa de 1946 a 1948 i després a la Universitat de Nova York, on es va llicenciar en filosofia i anglès. Es va graduar el 1950. Va servir al Cos de Senyals de l'Exèrcit de 1953 a 1955.[3]
Vida professional
Escriptura de guions
Després de la universitat, Levin va escriure pel·lícules de formació i guions per a ràdio i televisió. El primer d'ells va ser "Leda's Portrait", per a l'espectacle radiofònic Lights Out el 1951.[3]
La primera obra de teatre produïda per Levin va ser No Time for Sergeants (adaptada de la novel·la de Mac Hyman), una comèdia sobre un hillbilly reclutat a la Força Aèria dels Estats Units. Va ser protagonitzada per Andy Griffith i va impulsar la seva carrera. L'obra va ser adaptada com a pel·lícula homònima, estrenada el 1958, i protagonitzada per Nick Adams. Més tard el concepte es v desenvolupar com una sèrie de comèdia de televisió de 1964 protagonitzada per Sammy Jackson. No Time for Sergeants es considera generalment la precursora de la sèrie Gomer Pyle, U.S.M.C..[4]
L'obra més coneguda de Levin és Deathtrap, que ostenta el rècord com a thriller de comèdia de més llarga durada a Broadway.[5]
Levin va guanyar el seu segon premi Edgar amb aquesta obra. El 1982, es va adaptar en la pel·lícula Trampa mortal, protagonitzada per Christopher Reeve i Michael Caine.[3]
Novel·les
La primera novel·la de Levin, A Kiss Before Dying (1953), va tenir una bona acollida i va guanyar el premi Edgar de 1954 a la millor primera novel·la. A Kiss Before Dying es va adaptar dues vegades com a pel·lícula del mateix nom, primer el 1956, traduïda al català com Un petó abans de morir, i de nou el 1991.[3]
(anglès) I feel guilty that 'Rosemary's Baby' led to The Exorcist,The Omen. A whole generation has been exposed, has more belief in Satan. I don't believe in Satan. And I feel that the strong fundamentalism we have would not be as strong if there hadn't been so many of these books [...] Of course, I didn't send back any of the royalty checks.[1]
(català) Em sento culpable que 'Rosemary's Baby' hagi portat a L'exorcista,La profecia. Tota una generació ha estat exposada, té més creença en Satanàs. No crec en Satanàs. I crec que el fonamentalisme fort que tenim no ho seria tan si no hi haguessin tants llibres d'aquests [...] Per descomptat, no vaig tornar cap dels xecs per drets d'autor.
»
Altres novel·les de Levin que es van adaptar com a pel·lícules inclouen The Stepford Wives el 1975,[6] de nou el 2004.[7]Els nois del Brasil es va adaptar com a pel·lícula estrenada el 1978.
A la dècada de 1990, Levin va escriure dues novel·les considerades bestsellers: Sliver (1991), que va ser adaptada com a pel·lícula el 1993 per Phillip Noyce. Va ser protagonitzada per Sharon Stone, William Baldwin i Tom Berenger. El seu Son of Rosemary (1997) es va proposar com a seqüela de Rosemary's Baby, però no es va utilitzar en cap pel·lícula.
Stephen King ha descrit Ira Levin com el "rellotger suís" de les novel·les de suspens: "Cada novel·la que ha escrit ha estat una meravella de trama. És el rellotger suís de la novel·la de suspens; fa que la resta de nosaltres sembli com aquells rellotges de cinc dòlars que pots comprar a les drogueries de descompte."[8]
Levin es va casar dues vegades, primer amb Gabrielle Aronsohn (del 1960 al 1968), amb qui va tenir tres fills, Adam, Jared i Nicholas, i més tard amb Phyllis Sugarman (morta el 2006). Va tenir quatre néts.[1]
Mort
Levin va morir d'un atac de cor a la seva casa de Manhattan el 12 de novembre de 2007.[1][10]
Obres
Novel·les
A Kiss Before Dying (1953)
Rosemary's Baby (1967)
This Perfect Day (1970) – guanyador el 1992 del Prometheus Hall of Fame Award