Només s'inclouen els isòtops de semivida superior a 1 segon
L'hassi és un element químic sintètic el símbol del qual és Hs i el seu nombre atòmic és 108. Pertany als metalls de transició, essent l'element més pesant del grup 8 i que està situat al 7è període de la taula periòdica. Fou sintetitzat per primer cop el 1984 a Darmstadt, Alemanya, per un equip de científics dirigits per Peter Armbruster i Gottfried Münzenberg. L'anomenaren hassi, del mot Hassias, nom llatí de l'estat federal alemany de Hessen, capital Frankfurt, on es troba la ciutat de Darmstadt. Per la seva inestabilitat no té aplicacions.
Però les dades de l'equip soviètic es consideraren febles per part de la comunitat científica internacional i no fou reconegut el descobriment d'un nou element. El 1984 un equip de físics alemanys dirigit per Peter Armbruster (1931) i Gottfried Münzenberg (1940) de la Societat per a la Investigació en Ions Pesants (GSI), a Darmstadt, Alemanya, produïren tres àtoms de l'isòtop hassi 265 en una reacció de fusió, en bombardejar un blanc de plom 207 amb un feix de projectils de cations ferro 58, segons la reacció:[9][10]
Els descobridors volien que el nou element s'anomenés hassi, del mot Hassias,[11] nom llatí de l'estat federal alemany de Hessen, capital Frankfurt, on es troba la ciutat de Darmstadt.[12] No obstant això, després de moltes converses, la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC) el 1994 decidí anomenar-lo hahni, en honor del guanyador del Premi Nobel de Química l'alemany Otto Hahn (1879-1968) pel descobriment de la fissió nuclear. Però, cap al 1997, la IUPAC canvià d'opinió i decidí finalment acceptar el nom d'hassi, símbol Hs.[10]
L'equip d'Armbruster ha aconseguit produir tetraòxid d'hassi operant només amb uns pocs àtoms, que s'han oxidat en presència d'oxigen. Aquest fet és la constatació que es comporta com els altres elements del grup 8 (ferro, ruteni i osmi), i sembla indicar l'analogia química amb els elements situats directament sobre ell en la taula periòdica.[10]
Donada la curta semivida de tots els isòtops d'aquest element no és possible mesurar exactament les seves propietats. Malgrat això, en el mateix centre GSI s'han dut a terme importants prediccions teòriques per a estimar algunes d'elles. Entre les dades estimades es poden citar un radi covalent de 134 pm i una entalpia de fusió de 20,5 kJ/mol. Així mateix, s'han estimat valors per a les tres primeres energies d'ionització.[10]
La majoria d'aquests isòtops apareixen en les cadenes de desintegració d'elements amb nombres atòmics superiors i parells. Aquests elements són extremadament inestables i es van desintegrant per emissió de partícules α, una rere l'altra, produint tot un seguit d'isòtops d'elements de nombres atòmics inferiors. Per exemple, l'element amb nombre atòmic més alt que s'ha sintetitzat és l'oganessó (Z = 118), l'isòtop oganessó 293 es desintegra segons les següents reaccions que passen per l'hassi 273:[13]
Referències
↑ 1,01,1Emsley, John. Nature's Building Blocks: An A-Z Guide to the Elements. New. New York, NY: Oxford University Press, 2011, p. 215–7. ISBN 978-0-19-960563-7.