Un graben, fossa tectònica[1] o depressió tectònica[2] és una llarga depressió limitada a banda i banda per falles paral·leles aixecades (horst) entre les quals el terreny s'ha enfonsat per efecte de forces internes. És propi de règims tectònics descompressius.
Tot i que constitueixen de vegades la vall per on transcorre un riu (com la Plana del Rin entre Basilea i Magúncia), les fosses tectòniques res deuen als agents exteriors de l'erosió. Les falles esglaonades marquen els límits laterals de l'enfonsament del terreny. Aquest pot prolongar-se durant centenars i fins i tot milers de quilòmetres, com a la fossa arabo-africana ocupada pels Grans Llacs d'Àfrica, de Moçambic al Tauri (Turquia. La part de l'Àfrica que queda a l'Est d'aquesta fractura està en vies de separar-se del continent i aquesta separació és la que produeix l'enfonsament de l'escorça i la formació d'una fossa que acabarà per convertir-se en un braç de mar, com va passar anteriorment a la fossa del mar Roig i del golf d'Aden.