Nascut a Roma, va estudiar en aquesta ciutat, a l'Acadèmia de Sant Lluc, i després fou alumne d'Aurelio Tiratelli. Tiratelli el va posar en contacte amb els artistes més destacats del moment. Signorini va viatjar amb certa freqüència a les exposicions del saló de París, i va ser influenciat pels estils i temes orientalistes expressats per pintors com Marià Fortuny, Ernest Meissonier, i Jean-Léon Gérôme. També va viatjar sovint al Magrib a la recerca d'inspiració, i va desenvolupar una important col·lecció d'art islàmic i tèxtils. També va pintar retrats en abillament vestit. Va cursar estudis a París i Roma.[1] Les seves obres es troben actualment a museus i galeries de tot el món, com Bremen, Hamburg, Sant Petersburg, París, Nova York,[3][4]Madrid i Barcelona.[5][6]
Reconeixements
El 1900, a l'Exposició Universal, va rebre la Medalla de Bronze, i el 1913, va guanyar el Grand Prix, amb l'aquarel·la La mercante di frutta.[6]
↑ 6,06,1«Giuseppe Signorini». Dipinti e sculturi '800 '900. Recta, Galleria d'Arte. [Consulta: 14 abril 2017].
Bibliografia
Olson, Roberta Jeanne Marie. Italian 19th Century Drawings & Watercolors: An Album : Camuccini & Minardi to Mancini & Balla. Nova York: Shepard Gallery, 1976.