Gabriel Baldrich i Palau (Pla de Cabra, l'Alt Camp, 1814 - Madrid, Espanya, 1885) fou un militar i polític català d'ideologia liberal, diputat a Corts durant el sexenni democràtic[1]i senador. Fill de l'hisendat Bernat Baldrich i Solé.
Biografia
Liberal com era, el 1833 va ingressar a la Milícia Nacional i va participar en la Primera Guerra Carlina en el bàndol isabelí. Després aquesta guerra fou ascendit[1] al grau de tinent coronel d'infanteria el 1843; esdevenint un dels homes de confiança del general Prim a Catalunya.[1] L'estiu de 1848 Gabriel Baldrich comandava les guerrilles que es van alçar infructuosament a Tarragona.[1] El 1853 fou incorporat a les ordres directes del Ministeri de Guerra. Això no li va impedir ser un reputat casteller i arribà a cap de la Colla Joves Xiquets de Valls.[2] El 1866 Baldrich va tornar a fer costat al seu amic el general Joan Prim i Prats durant la Revolta de Villarejo de Salvanés.
El 15 d'agost de 1867, quan era Comandant General de Barcelona, intentà altre cop un aixecament contra Isabel II d'Espanya, però establert a Piera, tot i que va aplegar uns 2.000 homes i va situar les seves tropes molt a prop de Barcelona,[3] no va comptar amb prou recursos i ajuda per fer triomfar l'alçament.[1] Va donar suport a la revolució de 1868, que finalment va aconseguir derrocar la ineficient monarquia borbònica, moment en el qual fou elegit diputat del Partit Progressista pel districte de Manresa a les eleccions generals espanyoles de 1869. Fou capità general de Puerto Rico[1] del 4 d'abril de 1870 a 13 de setembre de 1871; i de juny a novembre de 1872 també fou capità general de Catalunya.[1] Amb la primera República Gabriel Baldrich fou ascendit a general de brigada, i després va anar acumulant altres ascensos fins al de tinent general.[1]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 88, entrada: "Baldrich i Palau, Gabriel". ISBN 84-297-3521-6.
- ↑ «Gabriel Baldrich i Palau (1814-1885). Vida i fets d'un liberal polifacètic» (en castellà). Editorial Sunya. [Consulta: 24 setembre 2012].
- ↑ Labajos, Roque. Los Diputados pintados por sus hechos (en castellà). R. Labajos y Compañía, 1867, p.63.
Enllaços externs