Francis Ford (14 d'agost de 1881 - 5 de setembre de 1953) va ser un prolífic actor, director i guionista cinematogràfic de nacionalitat estatunidenca. Ell va ser el mentor i germà major del director John Ford, actuant en moltes de les pel·lícules d'aquest, entre elles Young Mr. Lincoln i The Quiet Man.
Biografia
El seu veritable nom era Francis Feeney, i va néixer a Portland, Maine, fill de John A. Feeney, originari d'An Spidéal, Irlanda. En 1878 el seu pare es va mudar a Portland, on va obrir un celler, el primer d'un total de cinc que va posseir al llarg de diversos anys.
Després de servir en infanteria a la Guerra hispano-estatunidenca,[1] Francis va deixar la seva casa familiar. Després d'un breu matrimoni amb Dell Cole (amb la qual va tenir un fill, Philip Ford [1900-1976], que va ser també actor i director), va viure fent petits treballs i dedicant-se finalment al teatre, gènere en el qual va conèixer a la seva segona esposa, l'actriu Elsie Van Name.[1] Després de dirigir-se a Nova York per a ocupar-se al cinema, va treballar per a David Horsley, Al Christie, i per a la Star Film Company de San Antonio sota la direcció de Gaston Méliès. Una vegada en el món del cinema va adoptar el nom artístic de Ford, que va prendre a partir del nom de la marca d'automòbils.[2] Des de San Antonio, Ford va començar la seva carrera a Hollywood treballant per a Thomas Harper Ince al seu estudi Inceville, dirigint i actuant a westerns.
El germà menor de Francis Ford, John M. Feeney, era un reeixit fullback i tackle en un equip de futbol americà de Portland, i era sobrenomenat com "Bull". En 1914 Bull va seguir a Francis a Hollywood i va canviar el seu nom per John Ford, sobrepassant en reputació al seu germà gran.
Ford va actuar en un total de més de 400 films, estant la majoria de les seves primeres actuacions poc documentades i probablement perdudes.
Ambiciós i prolífic, en els inicis de la seva carrera Ford va encarnar a George Armstrong Custer, Sherlock Holmes i a Abraham Lincoln, un paper en el qual es va especialitzar. En 1912 Ford dirigia al costat de Thomas H. Ince, quedant ràpidament clar que Ince rutinàriament prenia crèdit del treball de Ford,[3] motiu pel qual aquest va passar a Universal a inicis de 1913. El seu Lucille Love: The Girl of Mystery va ser el primer serial d'Universal, i el primer d'una cadena de molt populars serials protagonitzats per la col·laboradora i companya sentimental de Ford, Grace Cunard. El serial de 1915 The Broken Coin va passar de 15 a 22 episodis per demanda del públic, sent el mateix, probablement, el moment cim de la carrera de Ford.
Francis Ford va deixar Universal en 1917, es va separar de Grace Cunard i va fundar una companyia independent, de curta trajectòria, Fordart Films, que va estrenar en 1918 Berlin via America, amb Phil Kelly, posseint, a més, un estudi propi en Sunset Boulevard i Gower Street. En aquesta companyia la seva esposa Elsie era actriu i guionista. No obstant això, el fracàs de l'empresa va donar fi al seu matrimoni. Al mateix temps Ford apadrinava al seu germà menor, col·laborant ambdós sovint com a guionistes, directors, i actors en els projectes de l'altre; però ja en 1917, era clar que la carrera de John anava en alça. L'estil de Frank com a director era adequat per als serials, però no evolucionava.[4] L'última producció coneguda dirigida per Ford va ser la cinta de 1928 The Call of the Heart, un vehicle per a "Dynamite the Devil Dog".
Els germans Ford van ser crítics l'un de l'altre, i a vegades antagònics. Francis va escriure en 1934 unes memòries no publicades titulades "Up and Down the Ladder", "plenes de queixes amargues i a vegades esquinçadores sobre com els veterans que havien ajudat a crear la indústria havien estat deixats de costat pels homes més joves."[5]
A partir de finals dels anys 1920, i durant les següents dues dècades, Ford va mantenir una carrera com a madur actor de caràcter. En aquesta etapa sovint va actuar sense aparèixer als crèdits, com va ocórrer en la pel·lícula de James Whale de 1931 Frankenstein. Entre els seus papers més rellevants figura el d'un vell dement en The Ox-Bow Incident (1943).
Nota: segons SilentEra, producció de Gaston Méliès, director desconegut llevat menció contrària; IMDb atribueix a Georges Méliès la direcció de totes aquestes pel·lícules.