Enmig de la Natura (Into the Wild en anglès) és una pel·lícula estatunidenca Dirigida per Sean Penn, estrenada el 2007, que tracta de la recerca de la felicitat a través de la independència i la solitud. És l'adaptació de la novel·la Into the Wild, escrita per Jon Krakauer el 1998, que relata la història real de Christopher McCandless.
Argument
Christopher McCandless és un estudiant estatunidenc brillant que acaba de diplomar-se i és una promesa per un gran futur. Rebutjant els principis de la societat moderna, decideix marxar a la carretera, sense avisar la seva família. Crema els seus papers i envia tots els seus diners a Intermón Oxfam. Marxa en cotxe cap al sud dels Estats Units. Descobreix Arizona, el Gran Canyó, Califòrnia i troba diverses petites feines a Dakota o fins i tot Colorado per tal de finançar la resta del seu viatge. Arriba a Mèxic, quan té la idea d'anar a Alaska. Arriba finalment a Fairbanks (Alaska) en autoestop. Descobreix les muntanyes nevades i es refugia en un autobus abandonat. Hi passarà cinc mesos. Cinc mesos de solitud, de comprensió de la naturalesa i de l'ésser humà. Descobreix a Alaska la felicitat sempre buscada, una pau espiritual i una mena de paradís pur i sa. Al cap de dos anys de viatge, decideix que és hora de tornar a casa seva. Però resta bloquejat pel riu i es veu obligat de quedar-se al bus, esperant que l'aigua del riu baixi.
Afamat, s'enverina accidentalment menjant arrels de patata salvatge. Mentrestant, comprèn que la solitud no és l'ideal de l'home. Poc temps abans de morir, Christopher McCandless escriurà en ploma sobre una pàgina d'un llibre «Happiness only real when shared» («La felicitat només és real quan és compartida»).[1]
Estrenada l'octubre del 2007, l'àlbum de la música de la pel·lícula és una col·laboració entre Eddie Vedder, cantant del grup Pearl Jam, i el compositor i guitarrista Michael Brook.
Tots els texts són signats per Eddie Vedder, excepte Hard Sun per Indio i Society per Jerry Hannan:
Setting Forth
No Ceiling
Far Behind
Rise
Long Nights
Tuolumne
Hard Sun
Society
The Wolf
End Of The Road
Guaranteed
Al voltant de la pel·lícula
La pel·lícula s'acaba amb un autoretrat de Christopher McCandless fet poc abans de la seva mort. Un text explicatiu menciona que uns caçadors el van trobar dues setmanes després de la seva defunció.
A l'«escena de la poma», Emile Hirsch llança una «mirada càmera» (el conjunt de les vistes de la pel·lícula són en càmera objectiva i subjectiva), donant així la impressió d'adreçar-se a l'espectador.
La part instrumental amb harmònica és assegurada per un dels grans noms d'aquest instrument: Charlie Musselwhite.