Martin va estudiar a Filadèlfia fins al 1890 en que va ingressar al Bryn Mawr College en el qual es va graduar en matemàtiques i llatí el 1894. Els anys següents va continuar al Bryn Mawr ampliant estudis de matemàtiques sota la direcció de Charlotte Angas Scott i James Harkness. El 1899 va ser professor a de matemàtiques a la Misses Kirk's School de Rosemont (Pennsilvània).[1]
El curs següent, amb una beca, va completar estudis a la universitat de Göttingen juntament amb Virgínia Ragsdale[2] i en retornar el 1901 va obtenir el doctorat a Bryn Mawr amb una tesi sobre els grups de grau quinze i divuit.[3]
↑Green, Judy; LaDuke. Pioneering Women in American Mathematics: The Pre-1940 PhD's. Providence, Rhode Island: American Mathematical Society, 2009. ISBN 978-0-8218-4376-5.
Alumnae Association, Mount Holyoke College «One Hundred Year Biographical Directory of Mount Holyoke College 1837-1937» (en anglès). Mount Holyoke College Bulletin, Vol. 30, Num. 5, 1937. OCLC: 31224543.
O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Emilie Martin» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.(anglès)
Riddle, Larry. «Emilie Norton Martin». Agnes Scott College, 2016. [Consulta: 29 juny 2019].(anglès)
Macho Stadler, Marta. «Emilie Norton Martin, matemática». Euskal Herriko Unibertsitatea, 2015. [Consulta: 29 juny 2019].(castellà)