Editorial Torre és una editorial fundada el 1943 per Xavier Casp i Miquel Adlert. Va ser un dels màxims representants del valencianisme de la postguerra[1] fins al seu tancament en 1966.[2] L'editorial suposà la consolidació de la normativa fabriana al País Valencià, per la cura en el model lingüístic que els editors posaven i l'èxit de crítica entre els lectors de la resta del domini lingüístic, fent de les normes de Torre una referència per als autors joves que escrivien en valencià a la dècada de 1950.[3]
Per Grup Torre es coneix el grup d'intel·lectuals i lletraferitsvalencians articulats al voltant de la tertúlia de Xavier Casp i Miquel Adlert. Deu el seu nom a l'editorial Torre. La revista Esclat va ser el seu intent efímer de dotar-se d'un òrgan de més àmplia difusió.
Enfrontats al grup literari de Lo Rat Penat, a qui acusaven de col·laboracionistes per participar en una entitat controlada pel franquisme,[5] el grup Torre aconseguiria en els contactes literaris amb Catalunya i Illes Balears uns lligams com mai abans s'havien tingut.[3] La seua aposta per la qualitat literària i un tarannà més modern que l'imperant a la València dels anys 40, li van permetre gaudir d'una posició central en el cercle literari en llengua catalana-valenciana fins a l'etapa 1962-1966, quan tanca l'editorial.[2] El model del grup Torre, que Fuster reproduiria, consistia a formar grups d'elits intel·lectuals de joves universitaris.[9]
El trencament Fuster-Casp s'explicaria per una voluntat d'ambdós d'hegemonitzar el món del valencianisme.[9] A més, hi ha el fet que el discurs fusterià fóra més atractiu per als joves pel seu component esquerrà,[9] provocant també que Casp i Adlert es replegaren en unes posicions més conservadores que les que anteriorment tenien.[10]
↑Faust Ripoll Domènech, Valencianistes en la post-guerra: Estratègies de supervivència i de reproducció cultural, Catarroja, Afers, 2010, 316 p. (ISBN 978-84-92542-31-4)