El Districte de Brčko es va establir el 1999 a partir d'un arbitratge conduït per l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per a Bòsnia i Hercegovina. Tanmateix, segons els Acords de Dayton del 1995, l'arbitratge només havia d'haver-se pronunciat respecte de la part de territori en disputa al llarg de la línia del front entre les dues "entitats" en finalitzar la Guerra de Bòsnia, i ho hauria d'haver fet en el termini d'un any.[1] Tanmateix, la discussió es va allargar durant quatre anys i finalment es va establir una nova zona neutral, que comprenia el territori de la Municipalitat de Brčko reconvertida en un nou Districte, amb un 48% del seu territori (inclosa la ciutat capital) en poder de la República Sèrbia i un 52% de la Federació de Bòsnia i Hercegovina. Després de la guerra, la Unió Europea hi va destinar una representació internacional amb estatus diplomàtic per mantenir la pau a la zona amb el títol d'"Alt representant" o "Supervisor".
El 2006 el Supervisor va abolir en el territori del Districte totes les lleis que romanien vigents d'una i altra "entitats", així com la mateixa frontera interior, que recordava l'antiga línia del front. D'aquesta manera, la nova legislació pròpia del Districte i les lleis generals de Bòsnia i Hercegovina són les úniques vigents actualment dins del Districte de Brčko.[2]
Inicialment, l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) va establir a Brčko una administració força rudimentària a càrrec de Randolph Hampton. Es van fer eleccions locals i es va rebre ajut humanitari procedent dels Estats Units i de la Unió Europea. Des d'abril del 1997, l'administrador internacional té rang d'ambaixador.[3] Les funcions de govern es reparteixen, de fet, entre el "Supervisor" i el Parlament del Districte. Actualment, el Parlament del Districte de Brčko el componen 13 diputats serbis, 12 bosnians (musulmans), 4 croats, 1 gitano i 1 albanès.[4]
Composició ètnica de la població
Cens de 1971
Segons el cens de 1971, la Municipalitat de Brčko tenia 74.771 habitants, incloent:
La sèrie de mapes que es mostra tot seguit reflecteix les variacions en les majories ètniques de cada barri o nucli de població al Districte al llarg dels anys. Al darrer mapa hi destaquen dos fets que són conseqüència directa de la guerra: el descens de la població musulmana a la zona central i la formació d'un corredor serbi al nord (en tots dos casos, incloent-hi la ciutat capital):