Els seus anys universitaris van transcórrer en Syracuse, i en les tres temporades va ser el màxim anotador. Va fer 24,8 punts i 10,3 rebots de mitjana. En el seu últim any va ser triat en el millor quintet nacional, i va ser nomenat Atleta de l'Any de la seva universitat, que va retirar la seva samarreta amb el nombre 22 com homenatge.
Va ser triat en segona posició de la primera ronda del draft de l'NBA en 1966 pels Detroit Pistons. En la seva primera temporada feu de mitjana 20,0 punts per partit, el que li va dur a aconseguir el premi de Rookie (novençà) de l'any. Va jugar en Detroit durant 9 temporades, per a després ser traspassat als Washington Bullets. Acabaria la seva carrera professional jugant un any en els Boston Celtics.
Va ser un dels grans jugadors de l'NBA que, no obstant això, mai va aconseguir dur al seu equip a les finals del campionat, honor que comparteix amb gent com Bob Lanier, Pete Maravich, Connie Hawkins, Donen Issel, i Bernard King.