La cultura Starčevo–Körös–Criș[1] és l'agrupació de dues cultures arqueològiques neolítices relacionades originàries del sud-est d'Europa: la cultura Starčevo i la cultura Körös.
Assentaments
Alguns dels primers assentaments de la cultura Starčevo–Körös–Criș es van descobrir a la plana del Banat i al sud-oest de Transsilvània.[2] També es van descobrir jaciments amb aquesta cultura al nord-oest dels Balcans, que van produir ceràmica pintada destacada per les seves superfícies de vaixells "barbotines".[3] Els jaciments de Starčevo es van localitzar a Sèrbia, a Körös (Hongria) i a Criș (Romania).[4]
Característiques
La cultura Starčevo és una cultura arqueològica del sud-est d'Europa. Té una cronologia d'entre c. 5500 i 4500 aC (segons una altra font, entre 6200 i 5200 aC).[5] La cultura Starčevo de vegades s'agrupa i de vegades no.
La cultura Körös és una altra cultura arqueològica neolítica, però de l'Europa central. Va rebre el nom del riu Körös de l'est d'Hongria i l'oest de Romania, on rep el nom de Criș.[6] En va desenvolupar entre el 5800 i el 5300 aC aproximadament.
Bailey, Douglass W. Balkan Prehistory: Exclusion, Incorporation and Identity (en anglès). Londres: Routledge, 2000. ISBN 0-415-21597-8.
Birnbaum, Henrik; Vryonis, Speros. Aspects of the Balkans: Continuity and Change: Contributions to the International Balkan Conference held at UCLA, October 23–28 1969 (en anglès). Mouton, 1972. ISBN 978-3-11-088593-4.
Chapman, John. Fragmentation in Archaeology: People, Places, and Broken Objects (en anglès). Londres: Routledge, 2000. ISBN 978-0-415-15803-9.
El Susi, Georgeta. Acta Terrae Septemcastrensis. Sibiu, Romania, 2008.