El comtat de Shrewsbury fou una jurisdicció feudal dels inicis de l'Anglaterra normanda. El títol de comte de Shrewsbury[1] és el títol més antic encara actiu de la paria d'Anglaterra, atès que el títol de comte d'Arundel està avui vinculat al títol de duc de Norfolk. Els primers comtes van ser de vegades designats també com a comte de Shropshire (del nom de la regió de la que Shrewsbury era centre).
A la recreació del títol el 1442, el comte també va ser creat comte de Waterford, a la paria d'Irlanda, i Lord High Steward d'Irlanda hereditari. Els dos comtats sempre han estat units fins al dia d'avui.
El títol està vinculat al comtat de Shropshire, del qual Shrewsbury és la ciutat principal. La seu dels comtes va ser no obstant Alton Towers, modernament el més cèlebre dels parcs temàtics anglesos, fins que fou venut al Tussauds Group. Avui, la seva seu és a Wanfield Hall al Staffordshire.
El títol va ser creat una segona vegada el 1442 per a John Talbot, un general anglès de la guerra dels Cent Anys. També va ser fet comte de Waterford, a la paria d'irlanda, i Lord High Steward d'Irlanda, els dos comtats sempre han estat units fins ara.
A la cerimònia de coronació dels monarques britànics, el comte de Shrewsbury és autoritzat a portar un bastó blanc, per ser Lord High Stewart d'Irlanda.
1921-1980: John George Charles Henry Alton Alexander Chetwynd-Talbot (1914 – 1980), 6è comte Talbot;
Des de 1980: Charles Henry John Benedict Crofton Chetwynd Chetwynd-Talbot (nascut el 1952), 7è comte Talbot; el seu fill i hereu presumpte és: James Chetwynd-Talbot, vescomte Ingestre (nascut el 1978).