Existeixen col·lutoris amb funcions específiques depenent de la seva composició. N'hi ha que s'especialitzen en la prevenció de l'halitosi, altres amb fluor que prevenen la càries i optimitzen la calcificació dels dents, d'altres per a prevenir o combatre la gingivitis i d'altres estan dissenyats amb l'objectiu de reduir o curar les neoplàsies de la cavitat bucal. Mentre amb alguns col·lutoris cal evitar diluir-los per no disminuir la seva eficàcia d'altres cal rebaixar-los amb aigua segons els diferents efectes que es volen aconseguir. Llegiu-ne sempre abans les instruccions.
Un col·lutori pot ser astringent, emolient o calmant i antisèptic.[2] Per aconseguir una major viscositat poden incorporar un gelificant per augmentar l'adherència a la mucosa bucal, a més d'edulcorants no cariogènics i agents per mantenir el pH neutre. No obstant això, un col·lutori més diluït pot servir també per fer glopeig o usar-lo per fer gàrgares. S'usen preparats comercials o magistrals.
Anton van Leeuwenhoek descobrí organismes vius en els dipòsits sobre la superfície dental, el que ara s'anomena placa bacteriana. També trobà organismes al canal al costat de casa seva a Delft, Països Baixos. Experimentà amb mostres d'aquests bacteris en suspensió aquosa, afegint una barreja de vinagre i brandi, comprovant com la barreja immobilitzava i matava els organismes. Experimentà sobre ell mateix i altres persones esbandint la boca amb vinagre i brandi, descobrint que els organismes continuaven a la placa. Va concloure (encertadament) que la barreja no romania prou temps a la boca com per a destruir els organismes. Cap a finals dels anys seixanta Harald Loe demostrà que un compost a base de clorhexidina podia prevenir eficaçment el desenvolupament de la placa dental gràcies al fet que s'adhereix a la superfície dental, quedant-se molt més temps a la boca. Des de llavors, l'interès comercial pels col·lutoris ha estat intens amb gran aparició de productes que asseguren combatre la placa bacteriana i totes les infeccions que aquesta comporta.
Per usar-lo, cal esbandir la boca glopejant uns 20 ml de col·lutori després del raspallat i l'aplicació de seda dental. L'esbandida bucal ha de ser vigorosa incloent gàrgares durant un minut. Un cop escopit el col·lutori, es recomana no esbandir la boca amb aigua.
Referències
↑Hernandez Herrero, Gonzalo et al. MediPharm. Tractat de Medicina Farmacèutica. Editorial Mèdica Panamericana, 2010. ISBN 8498350107, 9788498350104