La desapareguda catedral de Santa Maria o simplement catedral de Cimiez[1] (en francès: Cathédrale Sainte-Marie de Cimiez,[2] Cathédrale Notre-Dame du Château) era una església catòlica, de la qual hui només queden ruïnes, erigida en la part sud de Niça, Occitània, a l'estat francés. S'erigí al pujol del castell de Niça, amb vista a la ciutat. La seu episcopal fou transferida a l'actual catedral al 1590. Després de sofrir danys en el setge de Niça del 1691, l'antiga seu fou derruïda el 1706.[3]
La seu de Cimiez fou inicialment la seu episcopal de la diòcesi de Cimiez, establerta al port romà de Cemenelum, precursor de la moderna Cimiez, i s'uní a la diòcesi al 465: després d'això la seua catedral esdevingué seu dels bisbes niçards.
La primera catedral al turó del castell es construí en estil preromànic a la fi del s. X. L'altar major se'n consagrà al 1049. L'edifici tenia tres naus, però sense transsepte, i un cor amb tres absis.[4]
Aquesta església necessitava reparacions cap al s. XIII, quan es reconstruí amb la mateixa planta, però ampliada cap a l'est. Altres obres se'n feren al s. XV, incloent l'addició de més capelles, com confirma una butla del papa Martí V de 1429.[4]
Les funcions del bisbe es transferiren gradualment a l'església, més tard catedral, de Santa Reparata a principis del XVI. La transferència formal de la seu episcopal a Santa Reparata, amb la consegüent elevació a l'estatus de catedral, es confirmà al 1590.
La seu anterior fou severament danyada durant el setge de Niça per Nicolas Catinat el 1691, i la derruïren totalment el 1706.[4]