Les divisions entre els catòlics irlandesos i els irlandeses protestants (aquells que s'anomenaven domini protestant i els protestants de posicions socials més humils) han exercit un paper important en la història d'Irlanda des del segle xvi (especialment el moviment de la Reforma a Irlanda) fins al segle XX (sobretot durant Na Trioblóidí). Però mentre que la religió marca la delimitació d'aquestes divisions, les conteses eren relacionades principalment amb l'accés al poder. Per exemple, mentre que la majoria dels catòlics irlandesos es consideraven com una identitat independent de la Gran Bretanya, i eren exclosos del poder, molts dels instigadors de la revolta contra el domini britànic eren protestants. Durant la rebel·lió irlandesa de 1798, tant catòlics com protestants van fer causa comuna, ja que van patir discriminació per la raó que no formaven part de l'església establerta.