La casa Joan Baqué era un edifici situat als carrers d'en Sadurní i de Sant Rafael del Raval de Barcelona, avui desaparegut.
Història i descripció
El 1833, el fuster Josep Botey i Soler[1] va demanar permís per a construir un edifici de planta baixa, entresol i tres pisos a la cantonada dels carrers d'en Sadurní i de Sant Rafael, segons el projecte del mestre de cases Jacint Torner.[2][3]
Posteriorment, l'edifici fou adquirit pel xarcuter Joan Baqué i Casamitjana,[4][5] originari de Queixans (Cerdanya),[6] on el seu pare Miquel Baqué i Gau[7] i el seu germà Pere[8] foren masovers de la finca de Cal Junoy.[9] El 1888, Baqué en va encarregar la reforma a l'arquitecte Josep Domènech i Estapà,[10] que va dissenyar unes noves obertures d'arc rebaixat i unes baranes de ferro forjat guarnides amb un gran floró a l'entresol, i decorà la façana amb franges esgrafiades amb motius geomètrics als pisos superiors.[11][12]
Finalment, l'edifici fou enderrocat a començaments del segle xxi per l'operació de renovació urbana «Illa Robador».[11]
↑ 11,011,1Alexandre, Octavi. Catàleg de la Destrucció del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic del Centre Històric de Barcelona. Veïns en Defensa de la Barcelona Vella i Estudiants pel Patrimoni, 2000, p. 37.