Camille Bombois (1883-1970) fou un pintor naïf francès,[2] el qual és conegut sobretot per les seues escenes de la vida al circ i nus.[3]
Biografia
Fill d'un barquer,[4] la seua infantesa transcorregué en barcasses pels canals de França. Després fou llaurador a sou i lluitador en un circ ambulant. Des del 1907 feu de porter al metro de París, de bracer i d'estibador. Més tard treballà de nit en una impremta durant set anys[5] per tal de tindre més temps per a pintar.[6]
Lluità a la Primera Guerra Mundial i hi guanyà una medalla pel seu valor en combat.[2][7] En tornar de la guerra descobreix que la seua muller va vendre algunes de les seues pintures, la qual cosa l'encoratjà a continuar pintant.[7]
El 1922 una exposició al carrer de la seua obra va atreure l'atenció de Wilhelm Uhde (qui representava aleshores el també també naïfHenri Rousseau)[3] i d'altres crítics, i a partir d'aquell moment pogué dedicar tot el seu temps a pintar.[2]
Al final de la seua carrera va treballar principalment en mides petites i posant l'accent en el caràcter íntim de la seua obra.[8]
Segons una ordenança de l'Ajuntament de París del 12 de desembre del 1994, el carrer del 20è districte de París anomenat provisionalment BW/20 va rebre el nom de Camille Bombois en honor d'aquest pintor mort en aquest mateix districte parisenc.
Boris Vian: Besuch bei Camille Bombois. Boris Vian besucht einen Jahrmarktartisten und Künstler alter Schule. Piet Meyer Verlag, Berna, 2012. ISBN 9783905799217.