El barranc d'Algendar o Aljandar[1] és l'accident més important de l'altiplàmiocènic del sud menorquí. Situat a deu quilòmetres de la desembocadura del riu de la cala Galdana, constitueix de manera natural el límit entre els termes municipals de Ferreries i Ciutadella. El seu territori és una reserva natural de gran valor ecològic, amb alguns endemismes propis. Ha estat conreat des de molt antic com a zona d'hortals i conté diverses coves naturals (cova des Càrritx, cova Vermella, etc.). S'hi situen nombroses llegendes de tradició oral.[2]
La fondalada està travessada per un rierol (el riu d'Aljandar) d'aigua fresca i cristal·lina, i recull les aigües pluvials dels vessants confinants. Conté penya-segats amb una alçada de vuitanta metres. És de terra molt fèrtil, i encara avui s'hi observen signes de la cultura agrònoma àrab, com per exemple aljubs i canalitzacions per a regadiu. A les coves hom ha trobat recentment restes arqueològiques.[2]
La literatura popular ha creat nombroses llegendes i mites: Sa novia d'Algendar és sens dubte la més coneguda. Narra les peripècies d'una jove pagesa que una nit de lluna plena és raptada per un moro que se n'havia enamorat.[2]La novia d'Aljandar és una coneguda cançó popular menorquina.[1] La tradició popular rememora que en aquests paratges van existir els jardins de l'almogàver de Santa Àgueda en temps de la dominació musulmana.[2]