Els arára, també anomenats arára do Pará o ukarãngmã són un poble indígena, que viu a l'estat de Pará, Brasil. Són coneguts pel seu progrés en la guerra i les pràctiques de manteniment de trofeus, així com per la seva capacitat d'interacció i acomodació de pobles no nadius. Mantingueren una existència nòmada i sovint es casaven amb membres d'altres tribus.[1] Habiten a les terres indígenes Arara i Cachoeira Seca do Iriri. L'assentament més gran dels arára és el poble de Laranjal.
Història
Els arára han estat en contacte amb persones alienes des de la dècada de 1850. Van tenir trobades pacífiques amb forasters al llarg del riu Xingu i del riu Iriri. Des del 1889 fins al 1894, van ser assetjats pels cautxers.[2]
Llengua
Els arára parlen arára de Pará, també coneguda com a ajujure, que és una llenguja carib. El seu codi lingüístic ISO 639-3 és "aap". Uns pocs arára també parlen portuguès brasiler.[3]
Referències
Bibliografia
- Ricardo, Carlos Alberto. «"Os índios" e a sociodiversidade nativa contemporânea no Brasil». A: SILVA, Aracy Lopes da; GRUPIONI, Luís Donisete Benzi. A temática indígena na escola. Brasília: MEC/MARI/UNESCO, 1995, p. 37-44.
- Beto Ricardo; Fany Ricardo. Povos Indígenas no Brasil: 2006-2010. São Paulo: Instituto Socioambiental, 2011, p. 763. ISBN 9788585994853.
- Curt Nimuendajú: The Arara. A: Julian Haynes Steward. «3, The Tropical Forest Tribes». A: Handbook of South American Indians. Washington: Government Printing Office, 1948, p. 223–224.
- Márnio Teixeira-Pinto: Ieipari. Ensaio sobre um tema ritual Arara. UFRJ-Museu Nacional, Rio de Janeiro 1995. (Dissertation) – Buchausgabe als: Ieipari. Sacrifício e vida social entre os índios Arara. Hucitec e Anpocs / Editora UFPRA, São Paulo / Curitiba 1997.
|
|---|
|
|
|
|
Articles relacionats |
|---|
| Legislació i organitzacions | |
|---|
|
|
