Achille Essebac (29 de gener del 1868 – 1 d'agost del 1936) va ser un escriptor francès conegut principalment per la seva novel·la Dédé,[1] sobre una amistat homoeròtica nefasta entre dos escolars. Essebac era un pseudònim, ja que el seu cognom original, Bécasse, és un mot despectiu per a les oques. Va deixar d'escriure aviat i va caure en l'oblit.
Essebac va ser amic de Jacques d'Adelswärd-Fersen, el qual va defensar de les acusacions d'indecència a causa de l'afecció de Fersen als tableaux vivants a sa casa de l'Avenue de Friedland.[2]
Essebac també va ser fotògraf de nois joves, preferiblement abillats amb vestidures teatrals del Renaixement o l'edat mitjana. Un àlbum descobert el 2008 amb 156 fotografies realitzades per ell es va vendre per 3.500 euros a París.[2]
En la dècada de 1920 i principis de la dècada de 1930, va existir a Berlín un bar gai anomenat Dédé-bar, en honor del personatge més conegut de les seves novel·les.[2]
Obra publicada
Partenza... vers la beauté!. París, 1898.
Dédé. París: Ambert et Cie, 1901 (reeditat el 2008 a França, per l'editorial Quinte-feuilles, i a Alemanya, per l'editorial Männerschwarm)[3][4]
Luc. París: Ambert et Cie, 1902.
L'Élu. París : L'Édition Moderne, Ambert et Cie, 1902.