Vers el 1160, Margarida es va casar amb Raül II de Vermandois. Però aquest va ser afectat per la lepra cap a 1163[1] i el seu matrimoni no va poder ser consumat i fou annul·lat. El 1169, per segellar la reconciliació entre Flandes i Hainaut, Margarida d'Alsàcia es va casar amb Balduí V d'Hainautcomte d'Hainaut i Namur (Balduí I de Namur)
Felip d'Alsàcia va morir de la pesta en el transcurs de la tercera croada, el 1191. No tenia fills legítims. La seva successió va excitar la cobdícia del rei de França, Felip August que va intentar amagar la mort del comte de Flandes, fins a la seva pròpia tornada a França.[2] Però la notícia es va propagar ràpidament i el comte i la comtessa d'Hainaut van anar immediatament a Flandes per prendre possessió de la seva terra. En tant que descendent directe de Balduí I Braç de Ferro i germana del difunt comte, Margarida i el seu marit foren ben acollits a les ciutats de Flandes a excepció de Gant[3] que acollia a Matilde de Portugal, vídua de Felip d'Alsàcia. Aquesta volia recuperar la totalitat del comtat. Guillem de les Mans Blanques, arquebisbe de Reims fou encarregat d'arbitrar entre els pretendents.
Louis Duval-Arnould Les dernières années du comte lépreux Raoul de Vermandois et la dévolution de ses provinces à Philippe d'Alsace, 1984 en línia a persee.fr
Octave Delepierre, Précis des annales de Bruges, 1835, en línia a Google Llibres
Augute de Portemont, Recherches historiques sur la ville de Grammont en Flandre, Vol. 2, 1870, en línia a Google Llibres
Leopold August Warnkönig, Histoire de la Flandre et de ses institutions civiles et politiques, 1835, en línia a Google Llibres
Edward Le Glay, Histoire des comtes de Flandre jusqu'à l'avènement de la Maison de Bourgogne, Comptoir des Imprimeurs-unis, París, MDCCCXLIII
Notes i referències
↑Les dernières années du comte lépreux Raoul de Vermandois... pàg. 82