Sagan va muntar els primers missatges físics enviats a l'espai, les plaques de les Pioneer i el disc d'or de les Voyager, missatges universals que podrien ser entesos per qualsevol intel·ligència extraterrestre que els pogués trobar. Sagan va argumentar la hipòtesi, acceptada des d'aleshores, que les altes temperatures superficials de Venus es poden atribuir i calcular mitjançant l'efecte hivernacle.[2] Sagan es va convertir en una figura coneguda pel gran públic gràcies a la sèrie de documentals de televisió Cosmos,[3] presentada per ell mateix i escrita juntament amb la seva última esposa, la també científica Ann Druyan.
Va ser titular de la càtedra d'astronomia i ciències de l'espai de la Universitat Cornell dels Estats Units. Va morir als 62 anys víctima d'una pneumònia,[4] conseqüència de la complicació d'una malaltia que el va afectar durant els seus dos últims anys de vida.
«
El cosmos és tot el que és, tot el que va ser i tot el que serà. Les nostres més lleugeres contemplacions del cosmos ens fan estremir, sentim com un pessigolleig ens omple els nervis, una veu muda, una lleugera sensació com en un record llunyà o com si caiguérem des de l'altura. Sabem que ens aproximem al més gran dels misteris.
»
— Carl Sagan
Descobriments científics
Sagan es va doctorar a la Universitat de Chicago treballant amb el famós astrònom Gerard Kuiper.[5] En aquesta etapa va demostrar, utilitzant observacions de radiació de microones, que la superfície de Venus era extremadament calenta i densa. Sagan va estudiar l'efecte d'hivernacle provocat pel diòxid de carboni que elevava les temperatures de Venus. Això li va portar a alertar dels perills del canvi climàtic produïts per l'activitat industrial de l'ésser humà. Sagan també és conegut com un dels coautors de l'article científic en el qual s'advertia dels perills de l'hivern nuclear, un estudi basat en els seus treballs sobre l'atmosfera marciana i els possibles canvis climàtics marcians produïts per tempestes d'arena.
Sagan va ser un dels primers científics a proposar la hipòtesi que Europa, un dels satèl·lits galileans de Júpiter, podria contenir un oceà sota la superfície gelada, suggerint la possibilitat d'un entorn habitable. Aquest oceà va ser més tard confirmat indirectament pels resultats de la missió espacial Galileu.
Sagan també va concebre la idea d'enviar un missatge inalterable a l'espai més enllà del sistema solar i que poguera ser entès per una civilització extraterrestre que poguera trobar-lo. El primer missatge així enviat va ser una placa d'alumini recobert d'or adossada a la sonda espacial Pioneer 10.[6] Un altre missatge interestel·lar va ser enviat en les Voyager.
Va treballar per a la NASA i va dirigir diferents projectes d'investigació per tractar de detectar vida en l'univers.
Personalitat
Sagan era considerat pels seus detractors com una persona amb un gran ego. Aquesta característica el va portar a plantejar diferents judicis contra diverses empreses per atemptar contra el seu nom, i en va perdre la majoria. Sagan era considerat com un ateu o agnòstic. També era un conegut escèptic amb un fort posicionament en contra de la pseudociència.
Tanmateix, és considerat pels seus partidaris com a posseïdor d'un "toc màgic" gràcies al qual va ser capaç d'aconseguir que els ciutadans sense formació científica entenguessin i s'interessessin per la ciència, explicant-la d'una forma amena i contagiant la seva fascinació.
Sagan es va casar en tres ocasions. Amb la biòloga Lynn Margulis el 1957, mare de Dorion Sagan, l'artista Linda Salzman, que l'ajudaria en el disseny del missatge interestel·lar en les plaques del Pioneer 10, i finalment amb Ann Druyan, amb qui va tenir dos fills i va romandre casat fins a la seva mort.
Obres
Llibres
Planets (LIFE Science Library), Sagan, Carl, Jonathon Norton Leonard i editors de Life, Time, Inc., 1966.
Intelligent Life in the Universe, amb I.S. Shklovskii, Random House, 1966, 509 pàgines.
UFO's: A Scientific Debate, amb Thornton Page, Cornell University Press, 1972, 310 pàginess
Contact. Simon and Schuster, 1985; Reissued agost 1997 by Doubleday Books, ISBN 1-56865-424-3, 352 pàgines.
The Varieties of Scientific Experience: A Personal View of the Search for God, Ann Druyan editor, 1985 Gifford lectures, Penguin Press, 2006, ISBN 1-59420-107-2, 304 pàgines.
A Path Where No Man Thought: Nuclear Winter and the End of the Arms Race, Richard Turco coauthor, Random House, 1990, ISBN 0-394-58307-8, 499 pàgines.
Shadows of Forgotten Ancestors: A Search for Who We Are, Ann Druyan Coauthor, Ballantine Books, October 1993, ISBN 0-345-38472-5, 528 pàgines.
The Varieties of Scientific Experience: A Personal View of the Search for God, Carl Sagan (autor) & Ann Druyan (editor), Penguin Press HC, novembre 2006, ISBN 1-59420-107-2, 304 pàgines.
Durant la seva tasca científica[8] i de divulgació, se li van atorgar nombrosos premis per les seves aportacions al pensament humà.
Entre aquests, la medalla de la NASA (NASA medal for distinguished scientific achievement) en dues ocasions, i el guardó més important de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units, la medalla al mèrit públic (Public Welfare Medal). També va rebre un premi Pulitzer per la seva obra de divulgació El cervell de Broca.
↑The Planetary Society. «Carl Sagan». The Planetary Society. Arxivat de l'original el 1 de maig de 2007. [Consulta: 14 febrer 2012].Arxivat 2007-05-01 a Wayback Machine.